El poble de Catalunya, és evident, reclama majoritàriament un referèndum. És just i és democràtic exigir-lo, malgrat que el govern central, dirigit per la caverna del règim, hi posi traves, amenaces i prohibicions constantment. Però d’alguna manera, després del fiasco del 9-N, quan no es va poder fer un referèndum en condicions i amb totes les garanties democràtiques (Moltes veus cridaven justificadament a la desobediència davant el veto del govern espanyol, però el president Mas es va fer enrere), de nou s’ens ha convocat a les urnes, forçant que la ciutadania les entengui com un plebiscit a favor o en contra de la independència de Catalunya. I es pretén que no es parli de programa, només d’independència sí o no.
Evidentment, aquest és un escenari perfecte perquè els partits dels dos extrems de l’eix nacionalista -independentistes i centralistes-, es sentin còmodes i puguin desplegar tota la seva maquinària propagandística i la seva demagògia per evitar parlar de qüestions fonamentals que tenen a veure amb la crisi del model econòmic, social i de justícia social que tenim a Catalunya. Així, candidatures com PP o Ciutadans però també Junts pel Sí, eviten tocar temes més espinosos, com per exemple la corrupció generalitzada o el recolzament de tots ells al TTIP.
S’ens parla de que, en cas de que guanyin les opcions independentistes es pot produïr una DUI (Declaració Unilateral d’Independència) o iniciar un camí directe cap a la separació, comptant tan sols amb una majoria d’escons encara que no hi hagi una majoria de vots. Aquesta jugada no deixa de ser una maniobra de “tril·lero” del president Mas per capitalitzar el sentiment independentista i escapolir-se de l’evaluació de la seva gestió al capdavant del govern català. Una gestió que ha estat marcada per les retallades en serveis públics, la corrupció del seu partit, la manipulació dels mitjans de comunicació públics a favor seu, les privatitzacions i les promeses de projectes faraònics que van contra el territori com ara Barcelona World. En un exercici de cinisme del tot insòl·lit prometen un país amb “corrupció zero”, quan són un partit tan arrelat en les corrupteles com ho poden ser el PP o el PSOE. Malgrat tot, sembla que tots els mals venen d’Espanya i que nosaltres no en tenim cap responsabilitat.
Es tracta d’una maniobra falsa i enganyosa perquè després d’aquestes eleccions, sabem que no podràn complir les seves promeses i ens trobarem de nou en el punt de partida, eternitzant el debat sobre la independència a l’espera d’un referèndum com cal i mantenint al sr. Mas i als seus col·laboradors al poder. Però, sobretot, deixant de banda altres debats que requereixen la nostra atenció urgent.
Per tot això, davant la pràctica impossibilitat de poder organitzar una candidatura pròpia a les eleccions del 27 de setembre, degut als impediments de la LOREG (Llei electoral espanyola), derivats de la inexistència d’una llei electoral pròpia a Catalunya, el PRE ha decidit recolzar la candidatura de Catalunya Sí que es Pot d’acord amb els següents punts:
1 -Rebutgem el plantejament d’aquestes eleccions com a plebiscitàries sobre la independència, ja que creiem que és imprescindible i irrenunciable un referèndum a la ciutadania catalana sobre la qüestió, que no es pot resoldre amb unes eleccions on es presenten varis partits i on no es compten vots sino escons. Considerem que voler imposar aquest plebiscit com a definitiu és furtar la possibilitat real d’un referèndum a la ciutadania. Considerem també que la responsabilitat del futur president de la Generalitat és la realització d’un referèndum amb totes les garanties democràtiques, amb el consentiment o sense del govern central, cosa que no es va complir el 9 de novembre de 2014.
2 -Considerem que aquestes eleccions són una maniobra de l’actual president de la Generalitat, del seu partit (CDC) i dels seus socis de govern (ERC), per evitar l’evaluació de la seva nefasta gestió i aprofitar la voluntat independentista de molts catalans en benefici propi.
3 -Catalunya sí que es pot és l’única candidatura d’esquerres que, defensant el dret a l’autodeterminació, contempla en el seu si les diferents sensibilitats nacionals que hi ha a Catalunya i que, a més, posa l’accent sobre la urgència d’un programa social i econòmic d’esquerres que també és cabdal per al nostre futur immediat.
4 -Catalunya sí que es pot comparteix l’estratègia del PRE de buscar un canvi no només a Catalunya, sino a tota Espanya, que suposi un trencament amb l’actual règim, la possibilitat de l’establiment de la III República i del federalisme, que inclogui la defensa de la nació catalana, el seu règim fiscal propi i el blindatge de les seves competències fonamentals.
5 -El recolzament del PRE a aquesta candidatura no es pot considerar en cap cas un aval ni un xec en blanc a les seves actuacions en un futur, recordant que el PRE manté com a principis bàsics la ruptura total amb el règim monàrquic de 1978 i la III República, federal, laica, plural i radicalment democràtica com a objectiu primordial i irrenunciable.
Ramiro Gil Morel
Coordinador General
Partit Republicà d’Esquerra