Després dels lamentables i covards atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils , hem assistit a una picabaralla política, als mitjans i al carrer, que ha anat molt més enllà dels atemptats en sí mateixos, i han contribuït a escalfar més el clima polític, ja força enrarit d’abans, i que han culminat en la manifestació que el passat dissabte es va fer a Barcelona. El pitjor de tot, que uns i altres no desprofitessin l’ocasió per utilitzar políticament els atemptats per a atacar l’adversari. D’una banda, el repugnant atac mediàtic a l’alcaldessa Colau arran dels famosos «bolards», o les crítiques als mossos d’esquadra per suposats advertiments previs que després s’han demostrat falsos. D’altra, l’utilització per part de l’entorn independentista (amb els seus bucs insígnia ANC i Òmnium) de qualsevol resquici per atacar l’estat espanyol i exaltar els ànims de cara al futur 1 d’Octubre, com el famós episodi del major dels mossos Trapero acomiadant un periodista intolerant amb la llengua catalana, que al final va resultar ser holandès i no espanyol.
Enmig d’aquest clima, la polèmica per l’assistència del rei a la manifestació. Un rei que no ha passat per cap control democràtic i que simplement, ha succeït el seu pare quan aquest va abdicar. Un rei que representa un règim espanyol ja menyspreat per la gran majoria de catalans -siguin independentistes o no- com va quedar clar amb la sonora pitada que va rebre.
Dit això, algú podria argumentar que el rei és menyspreat només perque representa a Espanya, i els manifestants eren majoria independentista, però s’ha fet palpable que la ciutadania comença a entendre quins són els lligams entre la família Borbó i la monarquia saudita, que és una de les principals valedores del salafisme i de l’integrisme de l’anomenat Estat Islàmic. No només Felip, també Joan Carles mantenia negocis bruts amb els saudites, i els successius governs espanyols després de la dictadura hi han tingut relació, al marge de la venda d’armes. També empreses espanyoles tenen negocis a Aràbia, com ara la construcció de l’AVE de Medina a la Meca, concedit a un consorci participat per Adif, i que comença a sospitar-se que podria ser un nou escàndol econòmic pels sobrecostos que podríem acabar pagant tots els ciutadans. És lògic que la ciutadania rebutgi un rei que té tan bones relacions amb una monarquia absoluta fanàtica i que fomenta el terrorisme, quan acabem de patir un atemptat terrorista que ha causat tant de mal i que podria haver estat encara més terrible (tal i com estàn revelant les investigacions pel que fa a l’explosió d’Alcanar). El fet que el rei tingui els nassos d’aparèixer a la manifestació, com quan ho va fer per fer-se fotos amb les víctimes, és una expressió d’hipocresia i de menyspreu per a la ciutadania.
El rei va contribuir a la politizació de la manifestació. El que hauria d’haver estat una manifestació sense autoritats, popular i de rebuig al terrorisme, es va convertir en una oportunitat per mostrar el rebuig a la monarquia. La reacció ciutadana, més enllà de que fos o no l’escenari més adeqüat -al cap i a la fi es tractava de mostrar el rebuig al terrorisme- i més enllà de que fos amb un fons independentista o no, va ser la reacció d’un poble digne, contra un monarca, la seva falta de credibilitat i alhora del règim que representa, que la majoria de catalans rebutja. Els catalans no volen rei, i mica en mica aquest rei està perdent suport també entre la ciutadania de tot l’estat. La seva imatge, que és tot el que té, es deteriora mentre el poble no es deixa impressionar pel luxe, el glamour ni les fotografies per quedar bé a la premsa del cor. La monarquia és hipocresia, és corrupció, és un engany per a tots, i no vivim en un conte de fades, vivim en un país que desperta de consciència ciutadana i que vol República. No creiem que Felip de Borbó torni a cap manifestació, al menys a Catalunya.