El Partit Republicà d’Esquerra va néixer com a resultat de la fusió de dos partits republicans catalans de certa trajectòria. El 17 d’abril de 1935, en un local del Passeig de Gràcia de Barcelona, i vigents encara les restriccions polítiques a causa dels fets d’Octubre de 1934, es va formalitzar la fusió dels partits Esquerra Nacional a Catalunya (l’antic Partit Català d’Acció Republicana, PCAR) i del Partit Republicà Radical Socialista Català (PRRSC), formant una nova força republicana i d’esquerres a Catalunya que a partir de llavors tindria el nom de Partit Republicà d’Esquerra.
El nou consell general del PRE fou format per 14 membres, vuit de l’antic PRRSC i sis per l’antiga ENC:
President: Faustí Ballvé Pallisé (ENC)
Vicepresident: Ramón Nogués i Biset (PRRSC)
Vicepresident segon i comptador: Ramon Noguer i Comet (PRRSC)
Secretari: Brauli Solsona Ronda (PRRSC)
Tresorer: Eduard Albors. (ENC)
Vocals:
Josep Granell i Morell (PRRSC)
Benet Piñana (PRRSC)
Josep Brufau (PRRSC)
Joan Arqués (PRRSC)
Edmond Narro (ENC)
Josep Garreta (ENC)
Albert Balari (PRRSC)
Crisant Berlin Casamitjana (ENC)
Josep O. Guimet (joventuts ENC)
De seguida, el nou partit es va adscriure al partit de Manuel Azaña, Izquierda Republicana, convertint-se en la seva federació catalana. El PRE comptava llavors amb dirigents de llarga trajectòria política i cert prestigi, entre els que es comptaven l’advocat i economista Faustí Ballvé, el periodista Brauli Solsona, dirigents marcel·linistes com ara Ramon Nogués i Biset o l’empordanès i federalista Ramon Noguer i Comet.
La militància del PRE provenia majoritàriament de les files del marcel·linisme, entre els que es comptaven casals republicans i federalistes de llarga tradició, sobretot a les comarques tarragonines. Però va ser a les terres de l’Ebre i especialment a Tortosa on el PRE va assolir un paper d’importància, on va convertir-se en la força política d’esquerres preponderant, superant l’ERC.
Tot i no ser membre del consell del PRE, Marcel·lí Domingo també tingué un protagonisme importantíssim en la fundació del PRE, de fet, en va ser un dels principals inspiradors. Des de la seva sortida d’ERC l’any 1932, motivada per una dolorosa i dura campanya del seu propi partit contra la seva tasca ministerial i la seva militància al partit radicalsocialista, Marcel·lí Domingo buscà la manera de consolidar un partit republicà catalanista i d’esquerres, però responsable, i compromès amb la República tant com amb Catalunya.